No m’agraden les declaracions de principis: sempre he pensat que estan per no respectar-les. En el meu cas, doncs, obro aquest espai sense marcar-me cap objectiu ni amb l’obligació d’escriure-hi cada dia. Només faltaria que allò que fem per gust – en aquest cas, escriure – es convertís en una obligació: hi escriuré quan vulgui i quan, espero, tingui coses interessants a dir. ”Que divertit lo que escric quan estic avorrit”, diuen uns genis musicals de les illes Balears. A algú li pot semblar poc romàntica aquesta presentació, però més val deixar les coses clares d’entrada. Segur que així ens estalviem malentesos i perdre temps. Ben mirat, ningú no té l’obligació d’entrar al blog i llegir el que hi escrigui. Ara, si algú hi torna a entrar, ja sap què hi trobarà.
