Barceloní de naixement i santcugatenc d’adopció, em defineixo com un català del món. Sóc dels primers integrants de la generació post-Naranjito, és a dir, vaig néixer quan manaven Pujol, Núñez i González. Em considero un liberal progressista: no es pot repartir riquesa sense haver-la creat prèviament i, per aconseguir-la, cal respectar la iniciativa individual. Sento una fascinació indefinible per la música de Lluís Llach, Antònia Font, Joan Miquel Oliver i Jaume Sisa. Aquesta fascinació només l’igualen Woody Allen i les seves pel·lícules. Lectures? En periodisme: Gaziel, Xammar i Barnils. En narrativa: Pla, Murakami, Capote i Torrent. Si no em trobeu a Catalunya, busqueu-me a Nova York o al Japó. I si es tracta de marxar a una illa, busco acompanyant per marxar una temporada a Menorca. S’admeten propostes. Si pot ser, negociem les ofertes mentre sopem a un japonès.
