Nit de dilluns. Dormo malament, molt malament. Nervis, tensió i cansament físic. Mals ingredients per intentar dormir. Fa dies que no descanso. Em roden pel cap els mateixos temes de sempre i no paro de donar voltes al llit. No puc desconnectar de tot plegat ni les vuit hores de son de rigor… De cop i volta, un soroll de fons em desvetlla del tot: plou molt. Alegria. És la meva banda sonora natural preferida per dormir. Miro el rellotge i són gairebé les tres de la matinada. Penso que encara tinc força hores per descansar. Ara sí que, per fi, em començo a adormir. Que no pari de ploure, si us plau.