Un amic m’envia un missatge al telèfon per preguntar-me per què el meu blog es diu Gràcies per la propina. Mea culpa: és un greu error no haver-ho explicat abans. Gràcies per la propina, del mestre Ferran Torrent, és una de les meves novel·les preferides.

Us en faig cinc cèntims: el llibre explica la història d’una família llibertària en què dos oncles s’encarreguen de l’educació de dos nens, en Ferran i en Pepín, després del suïcidi de la seva mare. En l’obra, l’autor ofereix un retrat irònic i precís de la València dels anys 60, on apareixen l’escola repressora, l’església, les sales de cinema, les discoteques, els prostíbuls i, fins i tot, la vedette més famosa del moment, Rosita Amores. Els tiets Tomàs, el graciós de la família, i Ramonet, tímid i del qual descobreixen més endavant que és homosexual, destaquen en la narració, ja que ofereixen els seus consells i les seves visions de la vida – sovint, oposades -als dos nebots, que al llarg de la novel·la fan el seu pas d’infants a adults.  

El llibre també té un apunt magistral de l’autor abans que comenci la narració:

“Els personatges d’aquesta novel·la són imaginaris, fins i tot els reals”

Només aquest comentari és suficient perquè el blog es digui Gràcies per la propina.